Tot va anar molt bé i els nens els hi va agradar.tot i que al principi no tenien moltes ganes d'anar-hi després va ser divertit i es va riure molt.
En Marcelino i la Ljubitza es van portar molt bé. En Marcelino encara és un nen i no parava de jugar i de fer de les seves. En canvi la Ljubitza és una nena molt tímida però en grup ja comença a obrir-se.
L'anada al museu va ser un recordatori de totes les joguines que han vist milers de generacions.
Moltes de les joguines les desconeixien i els hi semblaven molt velles, però en veritat no havien passat tants d'anys. Es van adonar que la tecnologia és un progrés molt actual, ja que no hi havia cap joguina amb tecnologia com són les nintendos, psp...
Al acabar la visita al museu hi havia una mica de gana i vam anar a una creperia a berenar...mmm era deliciós!
El rossinyol ha començat amb un projecte però està acabant com una experiència que s'ha de viure.
